Els testimonis més antic de la població es localitzen a “El Planot” situat en el límit de Margalef i La Bisbal. Es tracta d’un assentament humà, en un indret estratègic, corresponent al paleolític mitjà (90.000 – 35.000 Ac) que va ser estudiat per Josep Mª Fullola. Segons Carmel Biarnés, el poble corresponia a “Mont Sacer”, una alqueria mora subjecte al cabdill d’Ascó, sota el domini del walí de Siurana. Encara es poden observar algunes restes de fortificacions àrabs, una xemeneia, portes (possiblement d’arc de ferradura) i un forn de terrissa. 

Desprès de la conquesta, Jaume II, l’any 1324, va establir el comptat de Prades en els vastos territoris entre els quals també s’incloïa aquest poble. Al inici del segle XIII trobem constituïda plenament la baronia de Cabacés, on La Bisbal, anomenada La Bisbal de Cabacés durant un temps, i va pertànyer. El titular de la baronia era el bisbe de Tortosa, del qual va prendre el nom de Bisbal. Durant la guerra del Francès, el poble fou cremat, així com profanat el temple parroquial, i durant la guerra Carlina i va haver més d’un afusellament. Posteriorment ja en la guerra Civil es destruïren diversos altars de l’església i els arxius municipal i parroquial.